cançons · créixer · de paper · família · música infantil · teatre · titelles

Dins la panxa del llop

(Autoedició, 2015)

de-paper-dins-la-panxa-del-llop-portada.jpgAquesta setmana us torno a parlar d’un disc vinculat a un espectacle, en aquest cas un de molt original de música i titelles. Es tracta de Dins la Panxa del Llop de la la companyia De Paper, formada per la Núria Lozano i en Joan Alfred Mengual.

La Núria Lozano és un nom de referència en la música popular de casa nostra i una de els pioneres en la difusió i popularització de l’acordió diatònic dels darrers anys. L’hem vist als escenaris amb multitud de grups (La Txaranga Revoltosa, Fem Sonar les Musiquetes, Betzuca, La Carrau…) i al darrere de moltes produccions musicals, tant per al públic en general com per al públic infantil. En aquest darrer terreny cal destacar Musiquetes per la Bressola (Propaganda pel Fet! 2008) -disc totalment imprescindible i que algun dia trobareu per aquí ressenyat- pel qual va rebre el reconeixement dels premis Enderrock a l’edició del 2008.

En Joan Alfred Mengual és artista plàstic, actor, escenògraf i docent, i al llarg de la seva trajectòria professional ha treballat amb diverses companyies i projectes, tractant de traçar lligams entre les arts escèniques, la didàctica, el teatre, la narració i les arts plàstiques. Des del 2012 treballa de forma específica desenvolupant les possibilitats escèniques que ofereixen els teatres de paper i reivindicant i promovent el seu coneixement.

Fa relativament poc que volten pel país amb aquest espectacle, que ells mateixos defineixen com un “concert narratiu amb titelles de paper”, amb una molt bona rebuda per part del públic i amb un bon recorregut pel cicle de teatre escolar. És una proposta diferent a qualsevol altra que hagueu vist, ja que combina la manipulació de titelles en un teatrí de paper, el teatre d’ombres, la narració, la projecció i la música, tot plegat combinat amb molt de gust i amb un equilibri fantàstic. Vaig tenir el privilegi de viure una preestrena al Biberó Rock Festival, a principis d’agost de 2015; sens dubte fou una de les propostes de més qualitat i originalitat del festival. Vaig veure el públic especialment encisat pel joc i la combinació entre els diferents elements i vaig comprovar una cosa que no és gaire habitual: la captivació d’infants d’edats molt diverses. Haig de reconèixer, però, que el què més em va “enganxar” varen ser les cançons de l’espectacle. I per això, és clar, vam estar esperant el disc els mesos posteriors.

I així, un dia, l’hivern passat, amb el meu fill petit ens vam “colar” en una sessió escolar a Sant Vicenç de Castellet i vam gaudir per segona vegada de l’espectacle, amb l’afegit que vam poder endur-nos el disc. Evidentment vam veure una proposta més consolidada, amb més rodatge i un ritme més equilibrat. Si ens centrem en la part musical, destaca el treball que la Núria fa amb l’ús de bases electròniques, la gravació en directe d’efectes sonors a través d’una loop station i, evidentment, l’acompanyament en viu i en directe de l’acordió diatònic (o, en algun cas, d’una guitarra). No és una tasca gens fàcil, ja que requereix un domini tècnic important de botons de moltes menes, formes i colors, alhora que implica una connexió constant amb el desenvolupament de la història i una gran complicitat i coordinació amb en Joan Alfred.

L’argument de la història connecta de ple amb la tradició de molts contes populars on algú és engolit per algú altre, però, de forma sorprenent continua viu (mireu si no el nostrat Patufet a la panxa del bou, o Pinotxo engolit per una balena). A dins de la panxa de cadascú hi ha un altre món diferent i sorprenent, on els personatges engolits viuen una nova aventura. I cada aventura té la seva cançó: a dins la panxa del llop, que s’ha empassat una guineu, hi trobem un bosc sencer, on la guineu cerca la gallina i, finalment se la menja. La gallina, a dins la panxa de la guineu, hi troba un desert, amb camell, cactus i escorpí inclosos. Finalment, la gallina morta de set, omple la panxa d’aigua; i cap dins hi va també una aranya que, tot surfejant, acaba endrapant la mosca. I a dins la panxa de l’aranya sabeu què hi troba la mosca? Una perruqueria d’allò més moderna! Tot plegat explicatamb una versió de la “Malaguenya de Barxeta” (en aquest cas “Malaguenya de Panxeta”) on es resumeix tota l’aventura dels diferents personatges. L’espectacle i el disc acaben amb un tema fantàstic i enganxós, d’aquells que continues taral·lejant dies i dies, a la dutxa, tot sopant o fent cua al forn de pa: “Món de Paper II”. I és que, “en aquest món de paper | ningú no hi passa mai fam | tots s’alimenten molt bé | tant els petits com els grans”.

Us recomano de totes totes que aneu a veure l’espectacle. De fet, de ben segur que en els propers mesos ho tindreu fàcil ja que serà presentat a la Mostra de Teatre Infantil d’Igualada del 2017, amb l’embranzida que aquest fet li pot suposar. Ah! I sobretot: a la sortida no us descuideu d’endur-vos el CD!

…………………………………………………………………………………………………………………..

Enllaços:

Trailer de l’espectacle:

 

 

Anuncis

One thought on “Dins la panxa del llop

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s