musiqueta

Ràdio Europa

(Temps Rècord, 2014)

portadapkcatalaJa anava sent hora que en Rah-mon Roma “traiés el nas” per aquest blog, oi? De fet, el més difícil ha estat triar quin dels seus treballs era el primer en ressenyar. I és que en Rah-mon, en els seus trenta anys d’ofici (que es diu ràpid) ha publicat… d’això… uf…ja m’he descomptat… entre tot plegat, al voltant d’una quinzena de treballs discogràfics, participant també en un bon grapat de projectes col·lectius o recopilatoris (com per exemple el Si per Un Dia, del qual en vàreu poder llegir a finals de novembre en aquest blog). Sí, família: trobareu pocs artistes dedicats al públic infantil i familiar tan prolífics com en Rah-mon Roma. I si li sumem la quantitat i varietat d’espectacles produïts en aquests anys potser comenceu a pensar que es tracta d’un extraterrestre, un superheroi o, com a mínim, un treballador (un currante, perquè ens entenguem) incansable i persistentFeu una passejada pel seu web i veureu de què parlo…

Però anem al gra. El disc que tenim entre mans és l’inici d’un projecte de llarg abast que pretén recollir i donar a conèixer músiques i cançons populars dels cinc continents, amb una proposta molt acurada d’adaptació musical i -si s’escau- a la nostra llengua. Amb el recolzament d’una exitosa campanya de micromecenatgeRàdio Europa és la primera etapa d’aquest ambiciós viatge, en aquesta ocasió, per les músiques populars del vell continent. En Rah-mon ha estat capaç de recollir una diversitat sonora i musical enorme (de fet, la imatge de la ràdio com a element emblemàtic em sembla encertadíssima: l’agulla del dial que va saltant de país en país i de cançó en cançó). Però alhora, en Rah-mon aconsegueix una cosa certament difícil: una unitat i coherència en el so, bo i dotant d’un pes específic a l’acordió diatònic, en tant que instrument amb un gran protagonisme en les músiques populars europees.

Al disc hi trobareu cançons de tots els racons del continent (Grècia, Turquia, Itàlia, Anglaterra, Rússia, Sèrbia, Bèlgica, França, Portugal, Catalunya, Espanya i Alemanya), on es combinen estrofes en la llengua original amb l’adaptació al català (o, en el cas de la versió castellana del CD, òbviament en castellà). Moltes d’elles tenen també una estructura que permet interpretar-les com a jocs cantats o danses d’animació (de fet, en Rah-mon ofereix, amb les cançons del disc com a repertori,  un espectacle d’animació de plaça, estrenat a la Mostra d’Igualada i la Tamborinada la primavera de 2014). Peces com “Moesikos”, una cançó acumulativa on mica en mica van apareixent els instruments de l’orquestra; o “Ali baba’nin çiftiligi”, una cançó turca molt enganxosa i participativa; també la dansa anglesa “Looby loo”, que ens fa aixecar el cul de terra i moure els peus tot el dissabte a la nit; o també la portuguesa “A barata”, amb una adaptació al català genial i divertidíssima. O la bonica “Piiri pieni pyori” (traduïda com a “Dansa galana”), una cançó popular finesa, que tanca el disc de forma “rodona”.

Amb aquest disc ens ha passat una cosa molt especial: cada vegada que l’hem escoltat ens ha aportat alguna cosa nova, hem parat atenció a algun detall, hem descobert o fins i tot inventat algun joc “amagat”, o de cop i volta ens hem atrevit a cantar… en grec, turc o finès! I és que és un disc fet i arranjat amb una cura i sensibilitat especials, que no només aporta allò que a primera “oída” podem escoltar sinó que contínuament evoca imatges i idees noves. I, de debò, això crec que malauradament no passa sovint.

No puc deixar de fer esment als músics de categoria que acompanyen a en Rah-mon Roma en aquest viatge: un paper central de la Núria Lozano a l’acordió diatònic i les veus (de qui ja n’he parlat en aquest blog, ressenyant el seu darrer treball Dins la Panxa del Llop), també de l’Oriol Casas a la bateria, programacions i producció musical (una altra figura capdal de la música popular i infantil de casa nostra), l’Arnau Berenguer a les guitarres vàries i l’Abraham Creus al baix. També amb col·laboradors de luxe com el gran Eduard Iniesta (buzuki i baglama), en Dani Carbonell (clarinet) o en Carles Miró (violí), entre d’altres.

I encara un altre detall “de categoria”: l’edició física del disc és fantàstica (bé, tot i que el format sobredimensionat no ens cap al moblet dels CDs… això sí! a primera vista sempre el trobem!), amb un llibret amb informació i contextualització detallada de cada cançó, indicacions a l’hora de cantar o ballar, estrofes alternatives… és a dir, un petit manual per treure’n encara més suc!

Amb aquest disc en Rah-mon va ser finalista als premis Enderrock 2016; jo he escoltat tots i cadascun dels discs finalistes (també el guanyador, de la “factoria” amb promoció subvencionada i pública del Club Super 3) i -amb tot el respecte pels altres treballs- us ho puc ben assegurar: no hi ha color. T’ho miris per on t’ho miris, t’ho escoltis per on t’ho escoltis, ho agafis per on ho agafis… Des del punt de vista musical, educatiu, social, cultural… n’hi ha un que està molt per sobre de la resta. Sabeu de quin parlo, oi? Us ho he posat ben fàcil!

…………………………………………………………………………………………………………………..

Enllaços:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s