musiqueta

El Petit Príncep

(Música Global, 2014)

960_manu guix - el petit princep.jpgAntoine de Saint-Exupéry va escriure El Petit Príncep arran d’una experiència personal colpidora que va patir el 1935, a saber, un accident d’aviació al desert de Líbia, del qual fou rescatat per una caravana de nòmades. Es va publicar per primer cop el 1943 i, sense cap mena de dubte, ha esdevingut una de les obres cabdals de la literatura universal. De d’aleshores ha estat un dels textos més traduïts i del qual se n’han fet més versions i adaptacions (al cinema, a la televisió, al teatre, a la ràdio…), moltes de les quals han rebut premis i guardons. Una història amb una estètica i un imaginari que, podríem dir, connecta amb els infants, però alhora amb un missatge de fons d’un gran pes filosòfic i que, justament, ens interpel·la directament als adults.

Però anem al què anem: corria el 2014 quan l’Àngel Llàcer i en Manu Guix, sota el paraigües de La Perla 29, van estrenar una proposta basada en aquesta obra de Saint-Exupéry però totalment nova, original i en forma d’espectacle de teatre musical. Des del meu punt de vista, una proposta arriscada, tenint en compte la magnitud i l’abast que El petit Príncep té en la cultura universal i en l’imaginari popular. Després d’un exitosa primera temporada a la Sala Barts de Barcelona i, arran de l’èxit i la bona rebuda del públic, l’obra s’ha anat prorrogant i mantenint al llarg dels següents temporades, portant-la també de gira a diferents punts del país. El disc de les cançons del musical (que és aquest que ara mateix tinc a les mans) es va editar el mateix 2014 i, l’any següent, va rebre el premi Enderrock en l’àmbit de música infantil.

El disc, malgrat ser un disc vinculat a un espectacle, té un pes en sí mateix i permet escoltar-lo i gaudir-lo més enllà d’haver vist o no l’obra en directe. De fet, nosaltres així ho vam fer, ja que l’espectacle no el vam veure fins fa poc, a la tercera temporada. I, és que, realment, és un disc extraordinari. És clar: al darrere tenim en Manu Guix, una de les figures centrals del teatre musical del nostre país. Les músiques, els arranjaments i les lletres són obra seva (fent tàndem, pel què fa les lletres, amb el Marc Artigau).

Les cançons ens van teixint mica en mica la història; moltes d’elles estan escrites en forma de diàleg entre dos personatges, fet que dóna molt dinamisme a l’estructura del disc. Així, tot comença amb la trobada entre l’aviador i el Petit Príncep a “Dibuixa’m un xai”, on finalment aconsegueix dibuixar el xai que ell desitjava -si coneixeu la història ja sabeu de què parlo-. A l’hora d’explicar com és el seu petit asteroide B612, que és casa seva, el Petit Príncep ens canta la cançó dels baobabs (amb uns efectes visuals molt ben aconseguits en l’espectacle en directe). I també apareix la Rosa (interpretada per l’Elena Gadel), vanitosa i presumida, un personatge clau en tot el desenvolupament de la història. Les sis següents cançons ens descriuen les visites del Petit Príncep als diferents planetes i les seves trobades amb personatges d’allò més estrafolaris: un rei sense cort, un vanitós solitari, un borratxo que beu per oblidar la vergonya que li fa estar sempre borratxo (entrant així en un cercle sense sortida), un matemàtic obsessionat amb el números (una cançó amb una interpretació magistral, que podeu intentar cantar vosaltres; nosaltres no ho hem aconseguit!). Personatges aparentment grotescos i absurds però que ens fan una radiografia molt exacta de les grans misèries humanes dels nostres temps. I aleshores, una de les nostres caçons preferides, “El meu asteroide”, on el Petit Príncep s’adona de com troba a faltar la seva llar que, tot i ser petita, és la que dóna sentit a la seva vida i marca la seva identitat. I, de cop i volta, la fantàstica cançó “Vull ser el teu amic”, on el Petit Príncep té una trobada amb una guineu, que li mostra el valor de l’amistat i on apareix, per primer cop, un dels missatges més importants de la història: l’essencial és invisible als ulls. En la següent cançó (“La meva rosa”) i, arran d’aquest aprenentatge, s’adona de la seva intensa relació amb la rosa, de com l’enyora i de la seva necessitat de tornar a casa. I el relat acaba just en aquest punt, un cop el Petit Príncep i l’aviador s’han acomiadat (“Comiat”) i aquest darrer ens canta “Vaig aprendre”, una cançó on resumeix tota la càrrega emocional i filosòfica del què ha après del seu petit amic. El disc acaba amb la cançó “Serem petits prínceps” on apareixen alguns dels personatges de la història i, dirigint-se a nosaltres, ens animen a cercar les coses essencials de la vida i atrevir-nos a ser, tots i cadascun de nosaltres, petits prínceps.

Cal destacar també la interpretació per part dels actors cantants, la majoria d’ells de primera línia (com el mateix Àngel Llàcer, l’Elena Gadel, en Marc Pociello i, per descomptat, el mateix Petit Príncep). També dir que el 2016 s’ha fet una segona edició del disc, afegint-hi una cançó amb la col·laboració de les Macedònia i dues pistes amb la versió instrumental de “La rosa” i “El meu asteroide”. El projecte continua viu i en evolució; per això no deixeu de fer una ullada al seu web.

Res, doncs, us convido a què us deixeu emportar per la màgia d’aquestes cançons, que realment han sabut connectar amb el missatge i l’esperit profund de l’obra original i que, en pocs anys, s’han fet un lloc en la cultura musical del nostre país.

………………………………………………………………

Enllaços:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s