musiqueta

Cançons per somriure

(Editorial Baula, 2016)

D9788447932818.jpgarrere del suggeridor títol Cançons per somriure -i per veure el món més gran- hi trobem en Noè Rivas, un dels músics i animadors per infants de referència del nostre país. En  Noè, ja de ben jovenet, va iniciar el seu camí en aquest apassionant món al costat d’en Xesco Boix, formant part del mític grup Cinc Dits d’Una Mà (els altres tres dits eren en Toni Giménez, el Lluís Maria Panyella i l’Àngel Daban). Des d’aleshores en Noè no ha parat, combinant la seva feina d’animador, de músic i de docent, portant espectacles a tots els racons del país i rebent reconeixements i premis a la seva tasca, duta a terme sempre amb passió i rigor. És, sense cap mena de dubte, un dels pioners i impulsors de la música per infants en català i un referent per a tots els que hem anat aterrant en aquest món.

I és que en Noè és únic: pel seu estil, pel seu tarannà, per la seva veu, per la seva professionalitat, per la seva proximitat, per la seva autenticitat… I crec que ha aconseguit quelcom difícil: mantenir al llarg dels anys una proposta fresca, divertida i original, que li permet connectar sense artificis amb el públic, directament, de tu a tu. Escoltar-lo i veure’l en acció et fa adonar que la senzillesa, quan va acompanyada d’honestedat i autenticitat, té un efecte màgic que atrapa a petits i grans.

Jo fa molts anys que el vaig conèixer, primer des de la distància i veient-lo en acció dalt dels escenaris; després, en les trobades i saraus de l’associació d’animadors (AMAPEI). Però va ser fa poc que vam tenir la sort de gaudir-lo en família; va ser a Sant Joan de Vilatorrada, en un espai privilegiat com és El Racó de Les Paraules –una de les millors llibreries especialitzades en contes i literatura per infants del Bages-, on en Noè va presentar a finals de l’any passat el llibre-disc que tenim entre mans. Va ser en petit comitè, en un espai reduït; sense micro ni altaveus; sense muntatges, escenografies ni complicacions. Només amb la guitarra. I m’atreveixo a dir, sense por d’equivocar-me, que en aquest -diguem-li- format en Noè se sent com peix a l’aigua. Evidentment vam sortir encantats i agraïts. I amb el llibre-disc dedicat a sota del braç.

Situem-nos: el 2011 l’Editorial Baula va fer una aposta decidida per l’edició de llibres temàtics tipus cançoner amb la inclusió en cadascun d’un CD amb les cançons. El primer de la col·lecció, anomenada Cantemfou encomanat a en Toni Giménez i es titula Aliu Alau. Des d’aleshores se n’han publicat un total de setze títols (essent aquest és el darrer). Us recomano de totes totes fer una ullada a la col·lecció.

En Noè ens presenta aquest llibre-disc com una espècie d’antídot per als temps que corren i reivindica la importància de les cançons en tant que autèntiques fàbriques d’alegria, de somriures i de complicitat entre infants i adults. Hi trobem un total de deu cançons, totes elles molt pensades per ser cantades en família i amb aquesta vessant dinàmica que permet jugar-hi. Són cançons senzilles, amb melodies molt accessibles per als infants més petits, però amb certa diversitat rítmica que també enganxa els més ganàpies.

Hi trobem, per una banda, algunes cançons recuperades del seu amplíssim repertori, com per exemple “Bota la pilota” o la cançó-joc acumulativa “La fira del mestre Andreu” (ambdues adaptacions pròpies de dues cançons populars italianes); també “Dibuix impossible” (amb lletra d’en Josep M. Pujol, un altre dels grans i ànima del Senyor Cordills) o “Si tu et vols divertir”, una cançó d’animació d’en Xesco Boix força coneguda. La resta són cançons originals que podem sentir per primer cop en aquest disc: així podreu escoltar també, entre d’altres, “No vagis adormit”, un tema que ens convida a arrencar el dia amb energia i ben desperts; o “Una formiga al mercat”, una adaptació d’una cançó brasilera on podem posar en pràctica les nostres habilitats per rimar. També “És festa”, on ens convida a sortir al carrer i gaudir de la festa, tot reivindicant el seu valor de trobada i gaudi. Podreu escoltar un rock’n roll dedicat a un animal que acostuma a sortir mal parat a la majoria de contes, “Roc, el llop”. A casa, però, l’èxit més gran ha estat amb la divertida cançó “Quin guirigall”, que explica el cas d’una granja de l’Empordà on, a causa de la tramontana, tots els sons dels animals queden barrejats i embolicats.

En Noè ha optat per uns arranjaments planers i una instrumentació senzilla però efectiva; bàsicament hi podreu escoltar guitarra clàssica i percussió, així com també guitarra elèctrica i acordió (de la mà de l’Eugeni Gil). A “Dibuix impossible” compta també amb la col·laboració d’en Néstor Munt a la trompeta, d’en Vador Boix a la flauta travessera i de l’Eduard Altaba al baix, tots ells col·laboradors habituals, tant en les publicacions com en els seus espectacles en directe.

En Noè, com us deia més amunt, té una dilatada trajectòria; trobareu fàcilment molts dels seus treballs anteriors (molts d’ells accessibles des de la xarxa o a través de les biblioteques), així com també informació dels seus espectacles. Però com que és un cul inquiet caldrà que estigueu al cas per no perdre-li la pista!


Enllaços:

  • Web d’en Noè Rivas
  • Col·lecció Cantem de l’Editorial Baula
  • Cançons per somriure al catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • Altres discs d’en Noè a Spotify
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s