musiqueta

La fàbrica de somnis… i somiatruites!

(Discmedi, 2011)

pais-de-coto-la-fabrica-de-somnis-i-somiatruites-portada.jpgLes comarques gironines són i han estat sempre terra de grans músics i grups d’animació dirigits a públic familiar, amb grans noms de referència per al sector. Gent com l’Àngel Daban, en Jordi Tonietti o, més recentment, el fenòmen El Pot Petit, han aconseguit sense cap mena de dubte situar la música infantil del nostre país a un alt nivell professional i de reconeixement per part del públic. Un d’aquests grups és País de Cotó, que vaig escoltar per primer cop arran de la publicació d’Altres Cançons infantils (Música Global, 2009) -un disc recopilatori que feia una bona radiografia del ric panorama musical infantil d’aleshores-. Poc després vaig conèixer personalment la Glòria Matas i en Faló Garcia Pellejà, els dos puntals d’aquest projecte; va ser, de nou, compartint trobades, reunions i mogudes vàries en el marc de l’associació d’animadors AMAPEI.

Entre mans tenim el seu disc La fàbrica de somnis, editat l’any 2012, coincidint amb la celebració dels seus quinze anys d’existència. I és que País de Cotó, malgrat darrerament hagi reduït la seva activitat, és un grup absolutament consolidat i de referència. De fet m’atreveixo a dir que aquest disc va suposar una culminació a molts anys de treball, trepitjant escenaris i suant la samarreta, treballant de valent i fent feina de formigueta (tret comú a molts dels grups i artistes que trobareu en aquest blog). Una feina feta amb passió i alhora amb molt de rigor.

A primera oïda us adonareu que el disc és fruit d’una producció musical ambiciosa i acurada, dirigida per en Faló Garcia Pellejà (gran músic i membre també de Le Croupier o, fa pocs anys, de l’innovador projecte Música per Nadons, entre d’altres), amb unes melodies que enganxen (i molt!) i una arranjaments molt ben trobats. Per acabar-ho d’adobar, el disc gaudeix de participacions de luxe, amb noms d’artistes de referència de la música de casa nostra com en Cris Juanico, en Joan Enric Barceló dels Amics de les Arts, en Carles Cors de Le Croupier o les fantàstiques De Calaix, entre d’altres; alguns d’ells també grans noms de la música i dels espectacles per infants, com La Tresca i la Verdesca, en Jordi Tonietti, l’Oriol Canals, en Jordi Patxeco o l’Àngel Daban, entre d’altres. D’aquesta manera, País de Cotó s’envolta d’una gran família d’amics i converteix el disc en una gran festa.

Crec que una de les claus del disc (i que el fa diferent i únic davant d’altres propostes) és l’encert amb la tria del contingut i la temàtica de les cançons, molt adient i propera als infants, amb històries que en ocasions ens parlen de la quotidianitat i de fets usuals i senzills, però que alhora ens evoquen un món de fantasia, imaginació i somnis (el títol del disc ja ens avisa!). I, sobretot, amb unes lletres originals i molt ben escrites.

El disc comença amb la genial “Qui riu viu!”, tota una declaració d’intencions i de principis. Les cançons es converteixen, de fet, en petites històries, amb uns personatges divertits i sorprenents: un mussol que explica històries i endevinalles (“El vol del mussol”); una aranya ben enfeinada que teixeix bufandes, mitjons, jerseis i calçotets (“Aranya teixidora”); dos mosquits una mica xulos que discuteixen qui dels dos és el més ben plantat, sense adonar-se que…plafff! (“Felip el mosquit”); un fantasmet poruc que encara ha d’aprendre l’ofici d’espantar (“Hug el fantasma poruc”); una nena que juga amb una vella caixeta de música que ha trobat a les golfes (“Caixeta de música”); o Isolda, una jove estrella del rock que ens parla de la seva gran passió (“L’estrella del Rock”). També reten un petit homenatge a l’il·lustre inventor figuerenc Narcís Monturiol, amb la cançó “Ictineu el submarí”, on denuncien la creixent contaminació del mar i ens animen a prendre partit per la seva conservació. Al repertori hi podreu escoltar també un parell de cançons populars: “Neru, neru nas”, una versió de la popular “Dalt del cotxe” -on també hi introdueixen les melodies de “La lluna la pruna”, “El gegant del pi” i “Cinc pometes”- I la coneguda cançó infantil italiana “I due liocorni”, que ells han titulat “L’unicorn”. El disc acaba amb un preciós conte, escrit i narrat de forma excepcional per la Glòria Matas: “El músic de carrer”.

Remenant per la xarxa he trobat un vídeo del making of del disc, on hi podeu descobrir les cares de molts dels col·laboradors del disc, així com també fer un tastet dels temes:

Aquesta setmana (com és habitual quan tinc previst fer una ressenya en concret) vam recuperar aquest disc del prestatge de CDs (l’havíem escoltat molt fa un parell o tres d’anys quan me’l van regalar els de País de Cotó, però darrerament havia quedat un xic desbancat per altres de més recents) i, de cop i volta, s’ha tornat a convertir en aquell disc que no volen deixar d’escoltar, demanant de repetir les cançons una i altra vegada. I això no passa sovint; per alguna cosa serà, oi?


Enllaços:

  • Web de País de Cotó (actualment “en obres”)
  • Canal de Youtube de País de Cotó
  • Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • El disc a Spotify i Itunes
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s