(GMI Records – Tram, 1997)
Corria l’any 1996 quan una colla de grups i centres d’esplai del Vallès varen decidir tirar endavant la creació d’una associació de caire federatiu que els aixoplugués, els coordinés i els donés força i visibilitat en tant que col·lectiu; naixia el Moviment d’Esplai del Vallès, una coordinadora d’esplais que, mica en mica, ha esdevingut referent en el món de l’educació en el lleure, tant al Vallès com a la resta del país i que recentment ha celebrat el seu vintè aniversari. Aquesta xarxa d’esplais (que, tanmateix, ja havia començat a teixir-se alguns anys abans, sobretot arran del naixement de l’Aula d’Esplai del Vallès, una escola de formació de monitors de lleure) havia de permetre engegar projectes col·lectius de més gran abast, difícilment assolibles des d’una entitat en solitari.
És d’aquesta manera que, ja des dels inicis, s’apostà per un treball col·lectiu entorn els fonaments pedagògics i, més concretament, amb un centre d’interès comú que permetés aprofundir en una temàtica, un contingut, uns objectius i una metodologia concreta, treballant també per la creació de materials de suport. Un d’aquests materials (i segurament el més reeixit) van ser els CDs musicals (inicialment acompanyats també de material interactiu en format CD-rom), que es van publicar de forma ininterrompuda fins l’any 2006.
Justament, aquest disc que avui us presento va ser el primer que es va publicar. Es va encarregar a en Miqui Giménez, músic, animador i mestre (en tots i cadascun dels sentits de la paraula). I és que per un terrassenc com jo (i encara més, dedicant-me a aquesta feina), el seu nom i la seva figura és d’absoluta referència. M’atreveixo a dir que la seva aportació a la normalització i la difusió de la música i la cultura popular, especialment l’adreçada a infants, ha estat i continua essent una de les més importants del nostre país (al costat de noms com en Noè Rivas, l’Àngel Daban, en Jordi Roura o el mateix Xesco Boix, entre d’altres). En Miqui, a més a més, és un gran especialista en tallers de construcció de petits instruments així com també en l’àmbit dels jocs tradicionals. Ja veieu: un fenòmen!
Anem al gra: el disc duu per títol ErtaeT (que llegit al revés és…???). I és que, justament, el centre d’interès que es va desenvolupar el curs 96-97 de forma col·lectiva entre els esplais del Moviment d’Esplai del Vallès va ser el del món del teatre. El disc comença amb un conte fantàstic (obra d’en Miquel Massaguer i narrat magistralment per en Miqui): la Ridalpeta n’és la protagonista; una nena imaginativa, inconformista i amb uns poders un xic estranys. Un dia tot s’embolica quan la Ridalpeta, asseguda a taula i negant-se a menjar el plat que li han posat al davant, diu: “abans de menjar-me la col-i-flor… que la terra se m’empassi!!!”. I sí, tot d’una, la Terra se l’empassa i va a parar al fons d’una cova fosca i humida. De cop, però, per tal de sortir d’aquell embolic, la noia comença a imaginar personatges ben estrafolaris: en Llagardió (un llangardaix amb un acordió a la panxa), en Firmet (un escarabat escrivent), en Xuclafant (un elefant-aspiradora), en Papallum (un bitxo papallona que il·lumina els teatres), en Teclagine (un guionista despistat que sempre perd alguna lletra de la seva màquina d’escriure)… Aquests i molts altres són els personatges del país d’ErtaeT, que, a mesura que la nena els imagina, van prenent vida. Ells seran els encarregats, juntament amb la Ridalpeta, de portar i escampar, a través de les cançons, la imaginació, la creativitat i la màgia del teatre al món de les persones. Tot un repte!
Cadascun dels temes del disc correspon a un dels divuit personatges del país d’Ertaet, a més a més de la cançó “Ridalpeta”, una versió de la cançó “Cinc dits d’una mà” del mític grup amb el mateix nom, format per l’Àngel Daban, en Lluís Mª Panyella, en Xesco Boix, en Noè Rivas i en Toni Giménez. Algunes són versions de melodies i cançons populars catalanes (com per exemple “Picatelles”, “Desembolicanya” o “Solsol”); d’altres són adaptacions de cançons populars nord-americanes; també hi escoltareu versions de cançons d’altres músics infantils (com la versió de “Dibuix impossible” d’en Noè Rivas o el bonic vals “Papallum”, original de l’Àngel Daban). I algunes cançons originals, com per exemple la rumba “Teclagine”, el rap “Nyamnyamgur” o el pas doble “Firmet”. Tot plegat farceix aquest món de personatges estrambòtics i divertidíssims disposats a escampar ErtaeT per tot arreu.
Cal dir que és un disc força difícil d’aconseguir; a més a més, a dia d’avui, tampoc està disponible a cap plataforma per poder-lo escoltar en streaming. Tanmateix, sense cap mena de dubte, és un disc que cal tenir a la nostra discoteca familiar. I és que diria que a casa no l’hem deixat mai d’escoltar; m’hi jugo un pèsol que us passarà el mateix! Si el voleu, us podeu posar en contacte directament amb en Miqui Giménez (encara en té algun disponible); també el trobareu en alguna biblioteca de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya. De tot plegat en teniu els enllaços més avall. Sort!
Enllaços:
- Blog d’en Miqui Giménez
- Canal de youtube d’en Miqui Giménez
- Web del Moviment d’Esplai del Vallès
- Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
- Catàleg de les biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre
musiqueta.cat 