musiqueta

Secrets d’un mentider

(Afonix, 2003)

a0698015848_16A finals de novembre de l’any 2003 es va muntar a Terrassa una moguda per commemorar el Dia Universal dels Drets dels Infants (des d’aleshores s’ha anat celebrant cada any de forma ininterrumpuda). Un servidor aleshores participava activament de la xarxa d’entitats de lleure i vaig formar part del grup de persones que varen impulsar aquest acte, celebrat en aquesta ocasió al Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís. Com que ja em movia una mica en el mundillu em va tocar fer els contactes per trobar un grup d’animació que pogués dinamitzar la festa; vaig provar de fitxar en Noè Rivas, que aleshores oferia un espectacle en formació de banda, però com que tenia la data ocupada em va passar el contacte d’en Pep López. Jo no el coneixia personalment, però sí que el recordava d’alguna festa en èpoques passades (de fet en Pep va començar a rondar pels escenaris que jo encara no trepitjava aquest món). De seguida ens vam posar d’acord i finalment va ser ell l’encarregat d’actuar davant de centenars d’infants dels esplais i caus de la ciutat en una data tan especial. De l’actuació en tinc un bon record, especialment de la cançó “Un llençol d’estels”, que va emocionar més d’un. També recordo un tracte fantàstic amb en Pep que, per sorpresa, uns mesos després ens va fer arribar a l’entitat el seu disc Secrets d’un mentider, que acabava de publicar. També ens convidava a l’estrena del seu nou espectacle de sala Un llençol d’estels. M’hi vaig animar i hi vaig anar, el dia de Sant Esteve de 2003. Allí vaig poder gaudir del què seria el primer d’una sèrie d’espectacles que, al llarg dels darrers anys, han esdevingut marca de la casa i que potser alguns de vosaltres heu pogut gaudir en algun teatre o sala del vostre poble o ciutat. Aquests espectacles han rebut àmpliament el reconeixement del públic i de la crítica, tant a Catalunya com a la resta de l’estat (premi ARC el 2004 per Un llençol d’estels i premi FETEN 2013 per El món de la Irene). En Pep ha estat pioner en introduir la tecnologia i els avenços audiovisuals en els seus espectacles, desenvolupant aquest concepte de concerts multimèdia, però mantenint alhora l’essència dels espectacles d’animació, que busquen sempre aquesta connexió franca, propera i directa amb el públic.

Si voleu fer un tastet d’aquests espectacles podeu fer una ullada als vídeos:

************

El disc Secrets d’un mentider, tal com ens descriu a la presentació escrita a la primera plana del fulletó, és fruit d’una producció musical molt ambiciosa, amb un munt de participacions i col·laboracions de luxe, amb músics de primera línia com en Pep Sala, en Miqui Puig, en Joan Crosas, en Pep Poblet o en Jordi Fàbregas, entre d’altres. També cal destacar el nivell altíssim dels músics de la banda habitual d’en Pep López, Sopars de Duro, com en Pep Collell (bateria i percussions), en Guillem Costa (baix i contrabaix) o en Josep Maria Cols (piano, teclats i acordió). Tampoc puc deixar de destacar la participació de la coral de nens i nenes de l’escola de música de Manlleu, que aporten un punt molt especial i emocionant al hit -segons el meu parer- “Un llençol d’estels”, així com també a la cançó que clou el disc, “Encara plou”. I és que, per dir-ho ras i curt, gràcies a aquesta combinació d’elements de gran qualitat el disc sona excepcionalment bé i compleix a la perfecció la pretensió que també podem llegir: anar una mica més enllà en la producció de música per infants.

El disc té aires variats i diversos, que van des del jazz a la rumba, passant per la bossa-nova o el tex-mex, però malgrat això amb una unitat sonora constant, fruit d’una producció musical excel·lent. Les cançons parlen de coses i fets quotidians, com per exemple la divertida “Cançó d’encomanar badalls”, que obre el disc-; també “Mira al teu voltant”; o la dolça “Encara plou”, que ens parla de la seguretat i l’esperança que, després de la pluja, sempre surti el sol. També hi apareixen personatges estrafolaris, imaginaris i sorprenents, com a la rumba “El firaire”, on coneixem un venedor de coses tan especials i meravelloses com uns trossets de lluna plena, els secrets d’un mentider, els dos peus d’una sirena o uns forats sense mijons; o “El rei del minut”, que ha perdut el temps però no pot perdre el temps cercant-lo; o també “El gran Mac Mag”, la història d’aquest artista desastrós amb un final sorprenent i inesperat. També podem escoltar “En blanc i negre”, una cançó-joc que ens anima a descobrir els colors tot rimant. O l’autobiogràfica “Tot a punt”, que ens presenta just el moment de començar l’espectacle. Però, com deia més amunt, a casa ens quedem amb la poètica i màgica “Un llençol d’estels”, que ens presenta la màgia de la nit i el cel estrellat als ulls d’un adult i un infant. Malgrat les temàtiques són aparentment diferents, el contingut de totes les cançons connecta directament amb una part nostra més sensible i emocional, tant dels nens com dels adults, i dóna a tot el disc un caire únic que, de ben segur, us farà gaudir tingueu l’edat que tingueu.

Com ja és habitual, no em puc estar d’animar-vos també a seguir en Pep López i estar al cas de la seva agenda d’actuacions i, sense cap mena de dubte, anar a veure algun dels seus espectacles. No us en penedireu!


Enllaços:

  • Web d’en Pep López
  • El disc a Itunes i Spotify
  • El disc al catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • El disc al catàleg de les biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s