musiqueta

Encara ens encantes

(Salseta Rediscus, 2011)

portada-xesco.jpgL’any 2011, una bona colla d’animadors vinculats a l’Associació d’Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI) vàrem voler retre homenatge a la figura més important i rellevant de la música popular per a infants del nostre país, en Xesco Boix. El projecte va estar liderat per l’Oriol Canals i va suposar la culminació a una bona colla d’iniciatives, trobades i mogudes de tota mena que, des de l’any 2009 -coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort- s’havien dut a terme. La intenció era fer visible el gran llegat que en Xesco havia deixat a tot un sector musical molt actiu al nostre país, a saber, el dirigit a infants, i alhora fer palesa la vigència de molts dels missatges que ell, a través de les seves cançons i del seu tarannà, ens va fer arribar. També, i sobretot, es tracta un disc d’agraïment a en Xesco per haver “obert camí”.

És innegable que el paper que el seu dia va jugar en Xesco Boix (evidentment, sense menystenir altres artistes contemporanis seus, com la resta de membres de Cinc Dits d’Una Mà o els mateixos Ara va de Bo) va ser fonamental per al naixement i desenvolupament d’un sector cultural que, amb els anys, ha esdevingut un dels més actius i dinàmics del país (deixeu-me escombrar un xic cap a casa…). De fet, a finals d’abril ja us vaig parlar de la seva figura i us vaig recomanar un dels seus discos: Cinc Formigues fan més que quatre elefants. Si us ve de gust podeu rellegir el post aquí

Malgrat tractar-se d’un disc recopilatori -amb el risc que suposa i la dificultat que implica de vegades donar coherència a una diversitat d’estils i sonoritats pròpies de cada animador o grup-, cal dir que, en aquest sentit, es tracta d’un disc molt “rodonet”, amb una molt bona feina de producció musical de l’Oriol Canals. És cert que podem escoltar gran diversitat i varietat de cançons- hi ha qui opta per versions més fidels, amb una instrumentació més senzilla i sense gaire guarniments; d’altres que aposten per versions més personals i arriscades-, però tanmateix, pel fet de tenir aquest referent comú, així com també per la introducció, just abans de cada cançó, d’una curta endevinalla, una dita popular, un embarbussament d’aquells que tan agradaven en Xesco i que denotaven la seva passió per la llengua, el disc gaudeix d’una gran unitat i coherència.

Així doncs, les cançons del disc són versions de cançons habituals del seu repertori, però com deia abans, passades per la peculiaritat i estil únic de cadascun dels grups i artistes participants. Així, podem escoltar des d’una fantàstica versió musical del conte de l’Abiyoyo (difós per en Xesco a partir d’una versió catalana del conte que explicava en gran Pete Seeger) a càrrec d’Articulat; o una sorprenent versió de “Conec una dona” (versió també de “There was an old lady”, una cançó dels canadencs Rose Bone i Alan Mills escrita a mitjans del segle XX) en boca d’en Roger Canals i amb la col·laboració “estelar” d’en Tortell Poltrona; també la divertida “Mama, caca!”, un tema original de La Trinca però molt versionat en el seu dia per en Xesco i, en aquest cas, cantat per l’Oriol Canals; també una versió molt xula de “La cançó dels oficis” feta pel grup Itakart. O també podeu escoltar el gran Jaume Barceló que des de Mallorca ens ofereix una versió “live” -al més pur estil Xesco- del “Tenc un ca”. També hi podreu escoltar en Pep Puigdemont, en Noè Rivas, l’Amadeu Rosell o en Jaume Barri, entre molts d’altres. D’entre totes les cançons, però, hi ha una petita gran joia; és una de les cançons d’en Xesco que més m’agraden, amb una versió exquisida d’en Rah-mon Roma i la companyia l’Ou Ferrat -amb el regal d’algunes estrofes noves originals-: “Si ens deixéssim de romanços”. La tornada de la cançó és, potser, el millor resum del què en Xesco va voler transmetre a través de les seves cançons i la seva manera de viure:

“Si ens deixéssim de romanços
i ens estiméssim com cal,
el món podria ser un paradís terrenal,
el món podria ser un paradís, tant llis,
el món podria ser un paradís.”

I per acabar-ho d’arrodonir, el disc es clou amb un document sonor molt especial: un dels actes que es van fer en record d’en Xesco fou una trobada de varis animadors i grups a Sant Privat d’en Bas (poble amb qui en Xesco tenia un lligam especial); malgrat l’amenaça de pluja, la trobada es va tirar endavant; però, com era d’esperar -la Garrotxa no perdona!- la jornada va acabar passada per aigua. I en aquell moment, arrecerats de la pluja i amb guitarres a la mà, es va cantar un “Ai adéu” antològic que va quedar enregistrat per una oportuna gravadora.

Tot plegat, un disc d’aquells imprescindibles que, de ben segur, us permetrà (re)descobrir en Xesco Boix i gaudir de l’ampli llegat que va deixar. Gaudi-lo!


 

Enllaços:

  • Web d’homenatge a en Xesco Boix
  • El disc a Spotify
  • El disc al catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • El disc al catàleg de les biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s